Nova aportació sobre l'estudi de la interrelació entre medicina i literatura
Natascia Tonelli, especialista en història de la literatura italiana medieval de la Università di Siena, ha publicat un extens estudi (Fisiologia della passione: poesia d'amore e medicina da Cavalcanti a Boccaccio, Florència, SISMEL, 2015) sobre la interrelació entre medicina i literatura a la Itàlia dels segles XIII i XIV, focalitzat en l'ús que els autors literaris, en particular de poesia, van fer de la tractadística mèdica sobre la passió amorosa.
El llibre exposa com l'èxit de la nova medicina racional que es fonamentava en el galenisme i en la filosofia natural aristotèlica i la difusió de la tractadística mèdica sobre l'amor van afavorir el paper de la cultura mèdica en la formació de les poètiques dels segles XIII i XIV, no únicament i no tant des del punt de vista temàtic (fisiologia i patologia de l'amor i de les passions, malenconia i ira, desig i por), sinó també, i particularment, des del punt de vista de la progressiva elaboració del llenguatge metafòric de la poesia: des dels sicilians fins a l'ambient guittonià i, passant per Cavalcanti i Dante, fins a Petrarca i Boccaccio. El triomf del nou sistema mèdic fonamentat en el galenisme i la consegüent penetració social dels coneixements mèdics van fer que sigui possible localitzar a la tradició poètica italiana, i també de tot l'Occident europeu, tot de continguts i d'elements lingüístics i metafòrics procedents d'aquest context mèdic extraliterari. Aquesta realitat evident n'aconsella, a la llum de fonts com els tractats d'Arnau de Vilanova o Dino del Garbo, una lectura diferent de la tradicional, en particular, però no únicament, de la lírica amorosa.
La interrelació entre medicina i literatura és un tema que ha atret l'atenció d'alguns historiadors de la medicina ja des dels inicis, amb estudis clàssics com el d'Henri Berthaud sobre la literatura francesa medieval. Més endavant, un millor coneixement del passat i un més gran interès pels estudis contextuals, també en filologia, ha conduït a convertir aquest camp d'estudi, encara poc explorat, sobretot des de pressupòsits actuals, en inesperadament fecund.
Per a la literatura catalana medieval, destaquen les aportacions efectuades per Lola Badia i Antònia Carré, des de la filologia. Carmel Ferragud, membre com la darrera de les esmentades de l'equip de SCIÈNCIA.CAT, ha efectuat algunes aportacions des de la història social, que es fonamenten en el buidatge sistemàtic dels temes de medicina, ciència i tècnica en les obres literàries catalanes d'aquell període que ell dirigeix a la base de dades Sciència.cat DB.