La ciència a la nova 'Història de la literatura catalana'

Image
hlc

La nova Història de la literatura catalana, coordinada per Àlex Broch, que publica Enciclopèdia Catalana, l'Editorial Barcino i l'Ajuntament de Barcelona, constitueix un monumental esforç d'actualització d'un manual generalista, ben necessari en totes les cultures, que, per al cas català, des de l'elaborat per Martí de Riquer i Antoni Comas per a la part antiga (1964-1972), feia molt que havia d'incorporar els avenços que s'han produït en la recerca.

Els volums que fan referència al període medieval, coordinats per Lola Badia, s'han publicat en els anys 2013, 2014 i 2015, respectivament. Els capítols han estat elaborats pels principals investigadors en cada tema i proporcionen, doncs, una actualització solvent de coneixements, metodologies, punts de vista i bibliografia.

L'actualització, però, va també per l'ampliació del ventall de temes d'interès per a l'estudi dels autors i les seves obres, la presa en consideració dels processos de transmissió i accés al saber, la interpretació dels nivells i els usos de la prosa i del vers, i, en definitiva, el coneixement del marc cultural en el qual vivien i creaven els autors literaris.

Per això, aquest nou manual de referència s'inicia amb una destacada introducció sobre història de la cultura medieval (Lola Badia i Sadurní Martí), fa unes presentacions molt més completes i contextualitzades de Ramon Llull (Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler) i Arnau de Vilanova (Jaume Mensa), al primer volum, o de Francesc Eiximenis (Sadurní Martí i David Guixeras), al segon, té en compte les traduccions catalanes de medicina, ciència i tècnica (Lluís Cifuentes), al mateix segon volum, o destaca la importància del Jaume Roig metge a l'hora d'analitzar la seva obra (Antònia Carré i Jaume Torró), al tercer.