La Biblioteca Històrica de la Universitat de València ha adquirit el manuscrit del manual de tintoreria de Joanot Valero
El manuscrit original del manual de tintoreria de Joanot Valero (*pendent d'actualitzar*) ha ingressat a la col·lecció de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. S'ha fet públic aquest dilluns 16 d'abril de 2018 en un acte de presentació d'aquesta i altres adquisicions celebrat al Centre Cultural la Nau, de la mateixa Universitat, en el qual han intervingut diverses autoritats universitàries i els professors Francisco Gimeno, Antoni Furió i Mateu Rodrigo, que han tingut un paper actiu en l'adquisició, impulsada també per SCIÈNCIA.CAT.
Es tracta d'un manual tècnic elaborat, a partir de fonts anteriors, per un tintorer valencià d'origen aragonès en els anys 1497 i següents, segurament a la ciutat de València, amb la idea que li servís per a la promoció en l'ofici. Recull, de manera ordenada, receptes de tints per a draps de llana i de llevataques i un receptari mèdic domèstic que li proporcionava el grau d'autoajuda sanitària que li calia per a l'àmbit familiar i per als problemes derivats del seu ofici, i hi afegeix uns comptes sobre l'exercici del seu ofici datats a València l'any 1501. Està escrit majoritàriament en català (valencià), amb algunes receptes de tints en el castellà d'Aragó d'aquella època i amb algun breu fragment ritual en llatí a la part mèdica. La peça, molt modesta des del punt de vista codicològic, és única per diversos motius. És l'únic manual de tintoreria medieval conservat que es coneix fora d'Itàlia, un dels poquíssims manuals tècnics elaborats pels mateixos practicants dels oficis menestrals supervivents, únic a l'àmbit cultural català (deixant de banda els dels oficis relacionats amb la salut), i és original també la combinació entre tècnica i medicina.
L'obra només es coneixia fins ara per un microfilm conservat a la Biblioteca de Catalunya, que havia estat elaborat l'any 1963 al valorar-se la peça per a la seva venda (per part de l'antiga llibreria antiquària Tuèbols, de Barcelona) a un bibliòfil la identitat del qual era ignorada. L'any 2011, Lluís Cifuentes i Ricardo Córdoba de la Llave van editar-la a partir d'aquest microfilm. També se sabia que al segle XVIII el manuscrit havia estat posseït per Joan Antoni Maians, germà de Gregori Maians, que va ser canonge de València i rector de la Universitat, i que s'hi devia sentir atret per a l'estudi de la llengua.
La posada a la venda del manuscrit, a través d'Els Llibres del Tirant, de Barcelona, ha permès conèixer que el bibliòfil que el va adquirir l'any 1963 va ser Joan Gili, posseïdor també d'altres manuscrits tècnics medievals en català que han entrat recentment al circuit antiquari internacional, malauradament per als que els voldríem en institucions públiques i a l'abast dels investigadors. En efecte, el pas del manuscrit de Joanot Valero a una col·lecció pública farà possible un millor coneixement del text, i publicarem esmenes a l'edició de 2011 en un futur pròxim. A SCIÈNCIA.CAT estem particularment contents d'haver pogut sumar el nostre petit gra de sorra a la generosa i responsable actuació de les diverses persones implicades en aquesta operació.