El tresor d'un pobre mercader italià de vers 1400

Image
brambilla_tesoro-povero

L'editorial Viella ha publicat Il tesoro di un povero: il Memoriale di Francesco Bentaccordi, fiorentino in Provenza (1400 ca), en una edició dirigida per Francesca Brambilla i Jérôme Hayez (Roma, 2016).

El volum presenta una edició del llibre memorial de Francesco Bentaccordi, un mercader florentí que havia estat porter d'un cardenal d'Avinyó i que, després de viure trenta anys en terres provençals, morí a l'hospital dels pobres de Carpentràs l'any 1425. Aquest llibre memorial ("libro-biblioteca", el qualifiquen els editors) conté un manual de mercaderia, problemes d'aritmètica, taules de comptar, descripcions de monedes, un centenar de receptes (de medicina, de tècniques metal·lúrgiques, artístiques i casolanes, inclosos els habituals eixarms), notes familiars, un itinerari transalpí, dibuixos d'animals exòtics i fantàstics del bestiari, i també alguns textos devocionals i literaris (entre els quals hi ha extrets de Dante i Petrarca).

Es tracta d'un manuscrit miscel·lani que va ser elaborat per respondre a les necessitats pràctiques del seu posseïdor, tant les de caràcter professional com les privades o casolanes, incloses les familiars i les vinculades a la pietat i a la cultura literària. És un tipus de document preciós per la quantitat d'informació que aporta sobre la vida medieval, sobre la barreja ben natural de textos i temàtiques en el que al capdavall era un instrument d'utilitat privada i sobre el sincretisme de la cultura de l'època. Se'n conserven un bon nombre a tots els països de l'arc mediterrani nord-occidental, si bé és a Itàlia on des de fa temps han estat més valorats i estudiats. A l'àrea catalana encara n'és freqüent la invisibilització, a l'estudiar-se només una part del volum o bé fer-ho sense la formació suficient per analitzar el conjunt prou profitosament.

En aquest sentit, és molt valuosa la metodologia escollida per a l'edició i estudi d'aquest testimoni, implicant-hi un grup d'especialistes en els diversos temes que abasta; una metodologia que hauria d'imitar-se.