Edició del 'Compendio de los boticarios', traducció castellana del manual d'apotecaris de Saladino d'Ascoli

Image
rphil_portada

El primer número del volum 71, corresponent a l'any 2017, de la revista Romance Philology (University of California, Berkeley) es dedica íntegrament a l'edició de la traducció castellana de 1515 del Compendium aromatariorum de Saladino d'Ascoli (principat de Tàrent, mitjan s. XV), acompanyada d'una edició del text llatí i d'una traducció a l'anglès actual, més introducció, glossari i índex, a càrrec de Thomas M. Capuano, membre de SCIÈNCIA.CAT.

Saladino Ferro d'Ascoli, possiblement convers de jueu, es va formar a Pàdua, on va obtenir el doctorat en arts (1431) i en medicina. Més tard, cap a la meitat del segle XV, mentre era metge del príncep de Tàrent Giovanni Antonio Orsini del Balzo (1420-1463), el més poderós dels feudataris del regne de Nàpols, i en possessió d'aquells graus acadèmics, va escriure, en llatí, el Compendium aromatariorum, que és tingut pel primer manual tècnic concebut per als apotecaris. Més en concret, és un manual didàctic pensat per elevar-ne la formació i per garantir-ne el control social, que se sumava a la potent bibliografia farmacològica que empraven, tant en llatí com en vulgar. Saladino també va escriure un Consilium contra pestem per al governador de Venosa, al sud del regne de Nàpols (1448) i poc després va ser contractat com a metge municipal de Bitonto, a la Pulla (1451).

El Compendium aromatariorum consta de set parts, cadascuna de les quals constitueix una guia didàctica per a: (1) l'examen dels aprenents d'apotecari, en forma de preguntes i respostes, amb interessants continguts deontològics; (2) la comprensió dels noms dels medicaments compostos de l'Antidotarium Nicolai; (3) els pesos i mesures presents a les obres mèdiques i farmacològiques antigues i del seu temps; (4) la confecció dels medicaments compostos; (5) la recol·lecció dels medicaments simples d'origen vegetal; (6) la conservació i caducitat dels medicaments simples i compostos; i (7) la disposició de l'obrador de l'apotecari i els medicaments que ha de tenir.

El didactisme que presideix l'obra és reflecteix en les formes que adopta en l'exposició de la matèria: preguntes i respostes, llistes, regles, bibliografia, sentències, definicions, etimologies, exemples o poemes pensats per a la memorització. Amb aquest contingut i aquesta forma, l'obra de Saladino va tenir una important recepció entre els apotecaris, però també entre altres professionals de la sanitat. Va circular manuscrita al segle XV, es va imprimir en llatí en nombroses ocasions durant els segles XV, XVI i XVII (des de 1488 fins 1623), es va traduir a l'hebreu en vida de l'autor i tot seguit a les llengües vernacles europees, que en garantien una millor assimilació per part dels apotecaris i els extrauniversitaris en general. La primera d'aquestes traduccions va ser la castellana del metge Alonso Rodríguez de Tudela (impresa a Valladolid el 1515), que, com altres obres en vulgar castellà, va tenir un paper important en la formació i en el control professional dels apotecaris del regne de Castella (García Ballester 2001). Aquest mateix traductor també va traslladar al castellà el Servidor d'Albucasis (1516), una de les obres fonamentals de la farmàcia de l'època (una i altra traduccions van atreure no només apotecaris sinó també cirurgians). A finals del segle XVI, l'obra de Saladino encara seria traduïda a l'italià.

Capuano proporciona les edicions i la traducció en format sinòptic (la llatina i la castellana en pàgines oposades i la traducció a l'anglès de la castellana al peu de les pàgines), que, tot i el calvari editorial que deu haver constituït, facilita enormement l'accés al text. Una encertadíssima opció que, tanmateix, és entelada per la tria de l'edició semidiplomàtica en els textos llatí i castellà.

Amb aquesta edició, Capuano culmina molts anys de treball en aquesta obra i hi evidencia els coneixements acumulats amb l'estudi de les obres d'agricultura, en particular de l'àmbit catalanoaragonès. L'edició es complementa amb el Diccionario herbario de textos antiguos y premodernos (2017), que ha aparegut paral·lelament.

—oOo—

¶ Thomas M. Capuano (ed.), Saladino Ferro d'Ascoli, Compendium aromatariorum (ca. 1450); Alonso Rodríguez de Tudela, El compendio de los boticarios (1515); A Compendium for Apothecaries, Turnhout, Brepols (Romance Philology, 71.1), 2017, iv + 406 pp.

Brepols Online

Altres publicacions de l'equip